Antic Molí d’en Palmarola
(treball realitzat per Joan Palmarola Ginesta)
El Molí dels Frares es troba ubicat en el terme de Santa Cecília de Voltregà a la comarca d’Osona, antigament circumscrit el Manso Verdaguer (finca). Pels voltants de 1900-1920 existia en aquesta zona una activitat important agrària relacionada amb els molins fariners molt a prop de la riera del Soreig. Actualment es conserven en diverses cases o masos d’aquesta zona alguns noms d’antigues farineres com: el Molí d’Homs, el Molí de Torroella i el Molí dels Frares.
Les referències més antigues del Molí dels Frares tenen a veure amb els frares, anterior al 1840, que vivien i treballaven en aquest molí. Varen ser els primers en adequar el terreny, els enclavaments i les estructures de canalització de l’aigua per tal de ser aprofitada com a energia i donar vida al molí.
Antiga casa del Molí dels Frares
Història del molí
El Molí dels Frares esdevé en propietat de la Família Palmarola. Concretament existeixen referències objectives en l’escriptura de cessió i venda de 1900 en que Antoni Palmarola Gallifa deixa en el seu testament (1898) l’heretat del Molí d’en Palmarola a Joan Palmarola Cunill en usdefruit i com hereu universal Josep Palmarola Cunill.
El 26 de març de 1900 el Molí d’en Palmarola, propietat de Josep Palmarola Cunill es cedeix en venda a Josep Bardolet i Fonts. Dotze anys després, el 9 de novembre de 1912, el molí en propietat de Josep Bardolet i Fonts es cedeix a la venda a Josep Palmarola Cunill. Els motius que consten en l’escriptura, esdevenen d’un incendi en que va deixar pràcticament reduït a terra el molí. Aleshores Josep Bardolet Fonts no va poder fer front al pagament dels impostos i de la hipoteca i el Molí es cedeix a la venda a Josep Palmarola Cunill. Dels molins fariners de la zona, el Molí d’en Palmarola va ser un dels que va dedicar-se a la producció industrial amb més activitat i producció.
Alguns dels molins fariners de la zona dedicaven la seva producció a una forma clandestina degut a les repressions fiscals del règim polític del moment. Es a dir, la producció i els beneficis havien d’estar supeditats sempre a les lleis fiscals i autoritats del règim polític del moment. Tot i això, la Farinera d’en Palmarola era una de les poques que va aconseguir una producció industrial i podem dir-ho així, d’una forma legalitzada.
Va ésser en aquest període que la Farinera d’en Palmarola va patir l’incendi esmentat anteriorment que la va deixar totalment inutilitzada. Segons les fonts consultades refereixen que va ser un incendi provocat, ja que es varen poder recollir proves que demostraven que tota l’estructura i el material del Molí d’en Palmarola no van quedar destruïts en l’incendi. Diversos materials utilitzats en la farinera varen ser localitzats en altres molins fariners de la zona. Els motius d’aquest incendi apunten a les diferències existents del moment en termes de la producció, beneficis fiscals entre d’altres, dels diversos molins fariners de la zona. Quatre mesos després de la cessió i venda del Molí a Josep Palmarola Cunill el 9 de novembre de 1912, el Molí d’en Palmarola es cedeix a la venda de nou, l’11 de març de 1913, restant en propietat de Jaume Lloansí Costa.
El Molí d’en Palmarola, antic Molí dels Frares, va deixar de tenir la seva activitat com a farinera a partir de 1913 amb la venda i cessió a Jaume Lloansí Costa. La Família Lloansí va reconstruir la finca del Molí amb finalitats ramaderes i amb caps de bestiar.
La finca va anar passant per herència a l’actual propietari Pere Lloansí.
Roda de molí
L'activitat del molí
El molí va estar funcionant fins no fa massa anys però dedicat a l’obtenció d’electricitat per als infrarojos per escalfar els porcells, mitjançant una turbina. El procés de l’industrial Puigneró i totes les molèsties que la seva investigació els va originar va fer decidir-los per clausurar el salt d’aigua. Sabíem quin seria el color de moda de la pròxima temporada així ens comentava en Pere Lloansí fent referència al color de l’aigua que els arribava. Van descobrir que en el fons del salt d’aigua s’havia fet un pòsit d’un gruix considerable dels tints acumulats. L’activitat actual era la ramadera però que també ha abandonat per problemes de contaminació ambiental.